Aquet sector, que actualment ocupa la Plaça de l’Alcalde Xifré, en el plànol de 1878 de Mn. Jaume Sola i Seriol, religiós, estava ocupat per la fabrica “ L’Americano”, que anys desprès va provocar una sonada fallida com a fàbrica tèxtil i durant molts anys va generar problemes als seus accionistes. Encara avui resten serrells d’aquella bancarrota. La fàbrica ocupava la major part del terreny entre la Riera, el carrer de Sant Ramon, el carrer Nou o d’Anselm Clavé i la resta terres de conreu.
Durant els anys 1932 a 1938, es varen començar a construir en aquell espai, unes vivendes racionalistes seguin el moviment imperant i les premisses del GATCPAC, cases per obrers que disposaven d’un petit hort i eixida, una idea sostinguda pel llavors president de la Generalitat, el molt honorable Francesc Macià.
Va començar la construcció de les vivendes, amb un sistema de coparticipació. Aquesta solució i els diferents problemes econòmics que anaven sorgint, varen aturar aquell propòsit. La dificultat per trobar fotos o documents de l’època, no ha facilitat el conèixer exactament la feina realment realitzada, entre 1932 i 1935.
Finalment, lAjuntament assumí el compromís de la construcció de les 16 vivendes de tipus racionalista en aquell lloc, i va ser nomenat en Joan Pujol, arquitecte interí municipal, per presentar el projecte el dia 2/12/1936, format per un conjunt de 1 vivenda tipus A, 13 vivendes tipus B, 1 vivenda tipus C, i 1 vivenda tipus D. La proposta va ser aprovada en el Ple Municipal del 15 de desembre de 1936.
També l’Ajuntament va assumir el cost de les 499.322,74 pts. de l’obra, i la construcció i posta en marxa, abans d’acabar la guerra civil. Va deixar de construir una gran font prevista en un angle i també algunes altres qüestions per resoldre, les quals mai varen ser enllestides i així han arribat fins avui.
A mitjans del 1940 es va presentar a l’Ajuntament de Badalona, una demanda de 21 dels hereus i hereves d’aquella fallida de la fàbrica “L’Americano”, en què demanaven la propietat de les cases verdes, al·legant que des de 1916 la finca estava en venda i mai ningú l’havia comprat, i a més, una compensació per danys morals i usdefruit dels terrenys. L’administració municipal els va desestimar la demanda…..
Foren pintades de color verd i anomenades les Cases Verdes. La degradació en la majoria de cases és actualment irrecuperable.

de Joan Expósito i Rodriguez (2005)