La Riera de la Sagrera a Canyet al 1746, o Av.de Martí Pujol des de 1939, és la riera que separa Dalt de la Vila de Coll i Pujol. Aquesta via ha tingut sempre un caire diferencial d’ambdos costats que encara avui continua. A l’any 1920 es va començar a soterrar la riera, un fet quasi irreal en aquella època, en què varies vegades a l’any, les riuades arrasaven tot el que trobaven fins arribar al mar, les obres començaren enfront de la masia de Ca l’Andal, on existia l’entrada dels carros que retiraven, dels conductes, l’excés de sorra ocasionada pels aiguats.
Passada l’autopista i seguint cap al mar, trobem les dues columnes que sostenien les reixes i la porta de forja que tancaven l’entrada i jardí de Can Pi i Gibert, una torre de finals del segle XIX que malauradament fou enderrocada al 1970, per a la construcció dels blocs de pisos de Quinta Elvira Park.
La crisi tèxtil de finals del s. XX fou part del motiu del tancament de “ Industrial Montalfita S.A.” una de les fàbriques iniciades a mitjans del s.XVIII, i enderrocada després de 150 anys. Amb l’espai lliure sorgit de la demolició es va esponjar el sector, incorporant blocs de vivendes, la prolongació del c/ de Vila Vall-Llebrera i Agustí Montal, l’obertura del carrer de Pau Rodon i la nova Plaça d’Oriol Martorell, sense oblidar el col·legi municipal “ Jungfrau “.
A la cantonada de la Riera de Canyet amb el carrer del Rector (costat mar) existien uns safarejos molt populars en la seva època, amb quatre esglaons que eliminaven el desnivell per entra-hi. Eren molt concorreguts i a tota hora es sentia la xiu-xiu de les veus de les rentadores i l’espetec dels picadors de fusta. Això avui dia es difícil de creure, que la gent rentés la roba públicament d’aquella manera. Varen ser eliminats igual que la seva historia, a la dècada del 1955. Ni tan sols existeix avui l’espai on s’ubicava aquell rentador.
Les primeres cases al sector de Coll i Pujol són mol antigues. Varen començar quan el rector de Santa Maria Mm. Jaume Dalmau, al 1750, va urbanitzar la part de muntanya de la vereda coneguda per camí del Rectoral, situat entre les rieres d’en Folch, el Torrent de la Batllòria i la riera de Sant Jeroni, per construir-hi un grup de cases de pagès,(de les què encara en resta alguna). Aquell camí és, des de 1819, el carrer del Rector, excepte de 1937 a 1939, en què es va anomenar del Treball.
En Josep Ma Cuyás escriu a la Historia de Badalona, que al juny de 1842 en Josep Soler va comprar 6 solars de casa, uns 30 mts lineals, per construir-hi una fàbrica tèxtil. De nou, al maig de 1843, amb el seu soci Nicolas Tous Soler, varen adquirir 5 solars més per ampliar la fàbrica Soler Finet i Cia., i posteriorment, al març de 1862, la varen ampliar amb 2 solars més. Estava emplaçada entre el carrer de Busquets i la Quinta Baixa (avui Agustí Montal i Avinguda de Marti Pujol). Bastants anys desprès, aquella fàbrica es diria l’Industrial Montalfita S.A. En aquest sector han existit grans i magnifiques finque: la de Can Coll i Pujol, Can Tàpies, Casa Llobet, Can Pi i Gibert, totes elles enderrocades i altres de més senzilles: Can Rovira al c/del Rector i Ca l’Umbert al c/de Santa Bàrbara.
A finals de 1916 i després d’un acord entre l’Ajuntament i la baronessa de Maldà, es va modificar part de la zona de terrenys de Can Peixau, per crear l’urbanització Maldà, amb l’obertura dels carrers de Gòngora, Fortuny, Porvenir i Camèlies. El terreny de la plaça del Baró de Maldà, és una donació a l’Ajuntament de Badalona per la baronessa de Maldà, dins els acords aprovats en el Ple Municipal del 16 desembre de 1916.
També són de remarcar les dues sales de ball que varen marcar una època al barri de Coll i Pujol, la sala de Can Batista al carrer de Baldomer Solá, de 1830 al 1900, i la sala de La Camèlia també de 1905 al 1930, al carrer del mateix nom, que de la mateixa manera que va tenir una bona i ràpida acceptació, el pas del temps va transformar en lloc de dubtosa anomenada.
Curiosament aquell local d’esbarjo i diversió, a partir de 1939 va servir per oratori dominical i posteriorment i durant un temps, con l’església per al barri. Amb la parcel·lació de la finca i jardins de Can Coll i Pujol, a partir de 1920, va començar la transformació general del barri. Varen realitzar-se les instal·lacions de noves indústries i també quatre vials, carrer de Maragall, carrer de Sant Gonçal, carrer de Vila Vall-llebrera i el carrer de Coll i Pujol com a eix del sector.
L’Ajuntament de Badalona, al 1958, va posar nom al Barri de Coll i Pujol en record dels propietaris de una de les millors finques d’aquella zona tot i que, des de 1924, el principal carrer estava dedicat als germans Joan i Ramon Coll i Pujol.
El sector industrial hi va tenir diverses fàbriques, l’Artur Serra i La Estrella dedicades al tèxtil, els adobs de Can Sonka, la confecció de pelleteria deTapioles, els compressors i tractaments del fred de la Gelpha, la Bomba Bloch de sistemes d’extracció d’aigües, els envasos metàl·lics de Can Llamas, la foneria de ferro, etc… i moltes altres petites empreses, necessàries per al manteniment i funcionament de les anteriors, totes elles desaparegudes o traslladades de lloc.
de Joan Expósito i Rodriguez (2005)