SONET A CARME DIMAS
Te n’has anat, benvolguda Carme Dimas,
en la xafogor d’aquest mes d’agost,
de puntetes, pel camí més angost,
enyorant aquells que més t’estimes.
Has pujat presta les últimes cimes,
Déu t’ha cridat i tu li has respost,
sabent que darrere l’últim congost,
t’abraçarà somrient el bon Dimas.
Avui al Serrat ploren les ermites.
Sant Onofre l’asceta, i Sant Climent,
les portes del cel t’han obert, somrient.
I tu, a mirar amunt a tots ens invites.
Has anat a buscar aquell que tot ho venç,
emportant-te al cor, el teu Llorenç.
Mossèn Jaume Aymar
